David Pla
1/5
El meu nom és David Pla Serra, vaig estar entre els anys 2010-2014, els dos últims anys d'ESO i els dos de batxillerat. Vaig tindre 3 mestres de violí: Marina Mazón (3r ESO i principis de 4t), Xavier Alòs (4t) i Heriberto Fonseca (batx). Dels dos últims només puc parlar-ne meravelles. Van ser genials mestres, pedagogs, violinistes i persones, especialment Heriberto. No obstant, no puc parlar així de la primera mestra. M'agradaria exposar aquí el diabòlic maltractament, abús i - en essència - tortura que vaig patir per part d'aquesa mestra, i així evitar que a més gent li pugui succeir.
Jo venia de l'Escolania de Montserrat, on vaig passar uns anys molt profitosos a nivell acadèmic, musical i espiritual. Allí vaig ser el solista principal del cor i vaig acabar aquells anys amb un promig d'excel·lent en violí i cant. Vaig arribar a aquest centre per les bones referències (i certes) d'Heriberto Fonseca. Vaig passar la prova d'accés de violí amb la qualificació d'excel·lent. Teòricament, anava a ser el meu mestre els 4 anys. Finalment, sense el consentiment dels meus pares, direcció em va canviar Heriberto per Marina. Ens van dir que finalment no hi havia plaça amb ell i que seria algo temporal. Res d'això era cert.
Marina es va encarregar d'arruïnar-me completament. Durant un any i 3 mesos, va estar donant-me mals consells, va buscar retirar el suport dels meus pares dient-los mentides de mi (jo em volia dedicar al violí). Els hi deia que jo era una barreja de gandul/babau pel violí, i em posava cincs. La part més greu de totes - i la raó per la qual escric això - és el meu cos va canviar (fruit del creixement natural d'aquesta edat) de 2n d'ESO a 3r (últim any d'escolania i el primer aquí). El meu coll es va allargar, la meva espatlla (esquerra i dreta) se'm van caure de forma natural i vaig guanyar uns centímetres que jo solucionava, erròniament, alçant l'espatlla esquerra per subjectar el violí. El resultat, era que al cap de 20-30 min de pràctica em feia mal tota l'espatlla esquerra, i havia de parar d'estudiar. Em queixava constantment a Marina, i ella mai em va dir que tenia una mala postura, i aprofitava que estudiava poc per dir que jo era gandul. Al acabar aquell primer - i horrible - primer curs amb ella, els meus pares van demanar el canvi de mestre i direcció ens el van denegar.
Gràcies a Déu, només començar el segon any amb ella, al tercer mes, es va agafar la baixa mèdica i se'n va anar. Llavors va arribar Xavier - un molt bon mestre - que de seguida em va corregir la mala postura, em va explicar que era per aixecar l'espatlla esquerra i vaig deixar (de forma completament innecessària) de fer-me mal. Durant tot el batxillerat vaig tindre a Heriberto, que és - amb seguretat - el millor pedagog de violí que he tingut mai. Finalment, un problema de salut auditiu em va allunyar de la música clàssica i no m'hi vaig poder dedicar.
Ara, més de 10 anys després de l'abús que vaig patir amb Marina, sé que tinc l'espatlla esquerra deformada, protruïda cap endavant pels quinze mesos de mala postura que ella no em va voler corregir. No només em va afectar l'espatlla, sinó també a la columna vertebral (provocant-me escoliosi), i en menor mesura, el pectoral i la part esquerra de l'esquena.
Aquest no és un escrit de venjança ni d'odi. És un escrit de llàstima. Donaria el que fos perquè els meus pares haguessin pogut llegir aquesta ressenya i evitar el martiri d'haver d'aguantar a aquesta dona. No permeteu que el vostre fill (especialment si és baró) vagi amb ella. No sóc el primer al que ha volgut arruïnar.
Sento la mala ressenya pels bons mestres que hi ha, i hi havia durant aquells anys. Però el que exposo en aquesta ressenya és cert. També vaig patir altres abusos per part de direcció i part del professorat - i tot i que greus - sincerament no són rellevants ara mateix i no guanyo res explicant-los. En qualsevol cas, vull deixar constància d'aquests fets perquè altre vegada, donaria el que fos per evitar el martiri que vaig viure amb aquesta mestra.
Gràcies per llegir-me. Ara ja si, que em puc morir tranquil.
